El mont Alam Kuh (també Alam Kooh), la segona muntanya alta de l'Iran es troba al massís de Takht-e Suleyman al districte de Kelardasht, província de Mazandaran. Kelardasht i Taleghan són les ciutats més properes a aquesta muntanya, ja que Kelardasht es troba a la cara nord i Taleghan al sud.

A 4,848 m (15,906 peus) sobre el nivell del mar, Alam Kuh és la segona muntanya més alta de l'Iran després del mont Damavand. Sent famosa com l'"Alp de l'Iran", aquesta muntanya figura entre les 1515 muntanyes més importants del món.

La zona d'Alam Kuh té 47 cims que superen els 4000 m. La serralada suporta neu permanent i glaceres. Tot i que els vessants meridionals de la serra tendeixen a ser secs i àrids, les valls del nord que condueixen al mar Caspi (que ofereixen els millors acostaments a les muntanyes) són humides i exuberants de vegetació.

Si Damavand és famosa com la muntanya més alta, Alam Kuh és més coneguda per la seva gran muralla del nord que té un lloc com el K2 al món. Aquesta paret de 800 m que comença a 4200 m és una destinació ideal per crear un repte de classe mundial per als escaladors de parets com una de les parets més belles i difícils del món. Aquesta paret és de granit porós i el color és de color cervatatge clar.

Aquesta paret ha estat una atracció des dels anys 1960 per a molts escaladors d'Alemanya, Polònia, França, Itàlia, etc.

Com que Alam Kuh es troba a la serralada d'Alborz, està connectat amb altres muntanyes; hi ha diferents vies d'escalada disponibles. Les més habituals són: via sud, via nord d'escalada, via alemanya i una via d'escalada.

• Ruta sud: aquesta ruta és la més fàcil de caminar fins al cim que ofereix nombrosos paisatges preciosos en el camí per la qual cosa compta amb nombrosos aficionats. Aquesta ruta comença a "Roodbarak" on podreu descansar la primera nit. Després de passar "Vandarbon", "Tang-e Galu" i "Hesar Chal" arribareu al cim.

• La Ruta del Nord fins a la part inferior de la paret també comença des de "Roodbark" i el trekking fins a "Vandarbon", el refugi "Sarchal" i finalment "Alam Chah" on comença la vostra escalada per diferents carenes. Aquesta ruta és coneguda com una de les vies d'escalada més difícils de l'Iran i necessita instal·lar un campament per passar la nit al refugi "Sarchal".

El paisatge des del cim és meravellosament pintoresc persuadir qualsevol escalador de descansar i gaudir durant hores, però a causa de la forma particular del cim no hi ha prou espai per seure o parar.

Quan estiguis al cim, no oblidis que sota els teus peus hi ha el mur més gran de l'Iran. Així que no us acosteu massa a la vall i aneu amb compte que no caiguin pedres d'aquell cim a la paret.

L'estiu, de juny a setembre, és el millor moment per a Alam Kuh quan el temps és clar. No obstant això, encara es poden produir tempestes ocasionals. Les precipitacions en forma de neu poden provocar la caiguda de roques esporàdiques.

A l'hivern es produeixen freqüents tempestes de neu i vent salvatge que solen durar entre 7 i 10 dies i la temperatura baixarà fins a -20 graus silici.